"Paris - un mois 2008" - Epíleg: Les fotos frikis

Molts de vosaltres m'heu felicitat per la qualitat artística de les fotos que he anat penjant al llarg de tot aquest periple anomenat amb poca fortuna "Paris-un mois 2008". Des d'aquí us vull donar les gràcies, tant per la crítica positiva com per haver-ho anat seguint.

Tanmateix, i malgrat que ja vaig acomiadar i tancar aquest espai del bloc, no volia deixar-lo definitivament sense un epíleg necessari, que compensarà les esmentades pretensions artístiques de la galeria fotogràfica que he exposat durant tot el mes anterior. D'aquesta manera, us presento ara una sel·lecció de les millors fotos fetes a París que es desmarquen completament de la seriositat de les altres, perquè no tot és serena bellesa, i perquè a París hi ha coses boniques, però també hi ha coses molt rares. És el moment de LES FOTOS FRIKIS.

Excombatent de la Guerra Francoprussiana (com a mínim)

"La Família Stalin", per Hergé

Charles de Gaulle marcant-se un pas de "charleston"

"Barrufa'm" és una sauna del Marais...

No és una idea de Matt Groening, és Pigalle

La decadència de Montmartre és paral·lela a la de l'art en general

Carro de la compra, bidó ple de brases, i blat de moro. Per cert, l'untaven de mantega amb les mans

A França la petanca no és un esport de iaios, sinó de cohesió social. Prova n'és aquest individu amb rastes en plena partida.

No vaig arribar a comprovar si els jardiners del Jardin du Luxembourg eren realment gnoms

Segur que el mossèn el duia lligat amb una cordeta

Cafe La Méthode, Rue Descartes, Barri Llatí

Monument a Lamarck, textualment "fondateur de la teorie de l'evolution"... això és chauvinisme i la resta són tonteries!

La versió gal·la del Super López

Jo pensava que les tombes del Panteó també serien així, però no

Una mostra de com el simbolisme, passat de voltes, pot arribar a ser quelcom MOLT kitsch

El colonialisme ens ha ofert bizarrades irrepetibles

Cabinet d'armes reials: "crucifix / punyal", fabricació espanyola, NATURALMENT

Pels que encara creguin que França és el paradís del socialisme democràtic

Botiga de bastons, "lo más in de París"

Veritable joia oculta del Louvre

Especialitat parisina; es pronuncia "xugos"

Al món real es veu que també existeixen

No és un prostíbul, és un teatre; tot i que la memòria sovint em falla...

Miller deia que a París fins i tot els indigents tenen orgull; en tot cas dignitat segur que no

No podia marxar de París sense un record del gran Pierre Péchin, o "la millor forma de fer-se publicitat"

La millor foto de tot el viatge, tot comentari hi és de més

Qui ho diu que els jueus no tenen sentit de l'humor?

Càmeres d'espies: en barrets, llibres, mocadors de coll, rellotges... el Bond modernista, vaja

Per demostrar la duresa que comporta la fe cristiana, van substituir els bancs per tamborets

Pom-pi-dou

Feligrès agraït en deixa constància a la façana de l'església

Nouvelle cuisine française, par chef Martin

Tenint això qui voldria una Play Station?

I per acabar, totalment off-topic, només anunciar-vos que aquest curs es presenta ple d'idees i novetats per al bloc, amb totes les coses que em passen, que m'interessen, paranoies, seriositats, poesia, anècdotes etc. sempre i quan, naturalment, us interessi. Si és així, ja ho sabeu, aquí teniu un espai sempre amb alguna cosa a dir si la voleu escoltar. De moment ja us avanço que, paral·lel a les entrades habituals sobre la meva vida i miracles o les tonteries que acostumo a escriure, vull potenciar un àmbit que no he tractat gaire fins ara, però que els que em coneixeu sabeu que és una de les meves passions: el CINEMA. Així doncs, també hi haurà lloc per a crítiques, comentaris i cicles estranys varis que estic preparant, entre els quals hi hauran el del panteó de directors preferits meus, o un de dedicat a estrelles dels 80 desaparegudes. Tot això molt aviat; bon curs!
[ De moment ja teniu aquí una remodelació (encara experimental) de la barra lateral, amb nous espais (cercadors, notícies, cinema, filosofia...) ]